Caplutta sogn Benedetg a S.Benedetg

	Dallas capluttas filialas dalla parochiala para la caplutta da s. Benedetg da haver giu ina impurtonza tut aparti. 1268 han Dunna Rigenza de Valle (da Val en Val Sumvitg) ed in Chonradus de Rusen (da Ruschein), che veva priu il num Laurentius, baghegiau sur Sumvitg la caplutta da s. Benedetg e fundau in domicil (claustra?) da beginas. Il «collegium devotorum» da s. Benedetg era ina cuminonza religiusa senza obligaziun claustrala.
Caplutta veglia
Ils commembers fuvan laics e vivevan suenter certas reglas benedictinas e senumnavan frars e soras. 1308, 1321 e 1346 succedan ulteriuras donaziuns. Ils treis da november 1522, suenter haver baghegiau in chor niev, ei la caplutta vegnida consecrada. 1665 vegn il plantschiu su da lenn remplazzaus d’in arviul da lenn. 1670 vegn in niev altar consecraus. La caplutta ei vegnida renovada quater ga, numnadamein 1906, 1919, 1934 e 1957. La notg dils 9 sils 10 da fevrer 1984 vegn il bi sanctuari devastaus entras la stermentusa lavina dalla Val s. Benedetg. Mo pli mirs restan.

Descripziun dalla calcutta veglia
Interiur
La nav ei stretga e posseda in arviul da lenn. Il chor ei in tec pli lads, ei serraus sin treis varts e posseda in arviul steila. Ella preit dil sid sesanflan duas finiastras cun artg gotic, encunter damaun ina sempla rosetta. Il portal encunter sera posseda in artg rodund. La nav dad oz ei la part pli veglia dil baghetg. 1934 ha P. Notker Curti anflau ils fundaments dil chor, che s’udeva tier quella nav. Ei setractava d’ina apsida en fuorma da mesaglina. Quella, per ina caplutta buca usitada fuorma da chor, savess esser las restonzas d’ina caplutta pli veglia, la quala Dunna Rigenza veva integrau en siu baghetg niev.
Exteriur
Il chor ei da mintga vart 1 m pli lads che la nav. El cantun nordvest secatta ina dustonza per lavinas. Il tetg ha fuorma da siala. Sil mir dil chor ves’ins in pign clutgeret cun dus zenns, dils quals in ei vegnius culaus 1665, l’auter 1522.

Pictura da preit
Sil mir encunter sera ha P. Notker Curti anflau 1934 maletgs da preit, che muossan ina curiosa separaziun dil maletg dil giuvenessendi en duas parts, quella dil parvis e quella digl uffiern. Il giavel ei accentuaus bia pli fetg che normal enviers siu pussent adversari, Cristus. In motiv impurtont ei s. Gion, che tegn siu tgau enta maun – ina parallela enviers ils maletgs cun s. Placi. Il maletg digl uffiern muossa Lucifer en vestgiu verd, circumdaus da figuras niuas. Quellas figuras san ins interpretar sco persunificaziun dils siat vezis capitals. Giusut ves’ins la ruosna digl uffiern. Quels maletgs audan tier il cerchel d’art dall’Italia dil nord e dateschan d’entuorn 1430 e 1440.
Sin la preit dil sid han ins anflau 1934 fragments da cavals e cavaliers, forsa restonzas d’in maletg dils treis sogns Retgs. 1624 veva in guvernatur Christof da Mustér malegiau sin las preits dil chor scenas ord la veta da s. Benedetg e sigl arviul ils evangelists ed ils sogns paders dalla baselgia. 1906 ein els vegni liberai dalla caltschina, mo puspei vegni surmalegiai. Sur igl arviul dil chor glischan atras la colur alva las conturas d’in maletg, tenor l’indicaziun da 1670.

…
…
….
Igl onn 1984 destruescha ina lavina la caplutta da S. Benedetg. La claustra da Mustér sco
possesseura decida da construir ina nova caplutta. Il victur dalla concurrenza d’architectura ei Peter Zumthor. Igl onn 1989 vegn la nova caplutta construida.

 

Dapli: Sogn Benedetg

 

Fontaunas:
– Baselgias e capluttas, spirituals, fraters e soras dalla pleiv da Sumvitg/Giohen e Bernard Bearth, text; Bernard Bearth, fotografias; Ediziuns Desertina, Mustér 1984
– https://de.wikipedia.org/wiki/Caplutta_Sogn_Benedetg