Baselgia sogn Giusep Cumpadials
La baselgia ei vegnida eregida ils onns 1641-43 e consecrada ils 30 d’uost 1643. Igl onn 1841 ei ella vegnida restaurada. Igl onn 1955 eis ella vegnida engrondida per ca. 3.80 m e restaurada. Igl onn 1985 ei il clutger vegnius sanaus ed ils dus zenns vegni remplazzai cun 3 zenns novs. Medemamein ei la cuvrida dil tetg vegnida remplazzada e la baselgia ei vegnida frestgentada externamein.
Descripziun
Interiur
Il baghetg baroc mira encunter sera, la nav posseda in arviul ed il chor ei serraus sin treis varts. La preit ei structurada da pilasters, sur ils quals sesanfla in tetgom.
Exteriur
Igl exteriur ei era structuraus, sin la fassada stattan ils datums 1641 e 1841. Sil teiss tetg da siala sesanfla in clutger cun spitg octogoffal.
Ornament
Nus anflein a Compadials treis altars da lenn.
Altar grond
Il toc impurtont, il toc amiez, datescha da ca. 1700. El muossa il maletg dalla sontga Famiglia, ch’ei flanchegiaus da duas petgas. Las figuras sil tetgom ein rudiments d’in altar pli vegl, ferton ch’il culmar cul baldachin e las reliquias audan tiel baroc (entuorn 1760). Sisum igl altar sesanfla la figura d’in aultsacerdot. Dretg e seniester da quel Nossadunna e s. Giusep. Dretg e seniester dil maletg ein statuas da s. Clau e s. Gagl.
lls altars laterals
Els ein vegni construi denter 1670 e 1680. Sur las petgas sesanflan ina curnisch tenor uorden roman-corintic edin toc culmar. In maletg representa s. Anna cun sia feglia Maria e siu beadi Jesus ed aunc ina muniessa, forsa s. Brida. Da l’autra vart il maletg da s. Pieder e s. Paul.
L’entira caplutta ei sco in parvis da sogns e sontgas ed aunghels, representai sin ils mirs e sin igl arviul, sculpturas e maletgs.
Fontauna: Baselgias e capluttas, spirituals, fraters e soras dalla pleiv da Sumvitg/Giohen e Bernard Bearth, text; Bernard Bearth, fotografias; Ediziuns Desertina, Mustér 1984
….
Dapli: Cumpadials
Interiur
Il baghetg baroc mira encunter sera, la nav posseda in arviul ed il chor ei serraus sin treis varts. La preit ei structurada da pilasters, sur ils quals sesanfla in tetgom.
Exteriur
Igl exteriur ei era structuraus, sin la fassada stattan ils datums 1641 e 1841. Sil teiss tetg da siala sesanfla in clutger cun spitg octogoffal.
Ornament
Nus anflein a Compadials treis altars da lenn.
Altar grond
Il toc impurtont, il toc amiez, datescha da ca. 1700. El muossa il maletg dalla sontga Famiglia, ch’ei flanchegiaus da duas petgas. Las figuras sil tetgom ein rudiments d’in altar pli vegl, ferton ch’il culmar cul baldachin e las reliquias audan tiel baroc (entuorn 1760). Sisum igl altar sesanfla la figura d’in aultsacerdot. Dretg e seniester da quel Nossadunna e s. Giusep. Dretg e seniester dil maletg ein statuas da s. Clau e s. Gagl.
lls altars laterals
Els ein vegni construi denter 1670 e 1680. Sur las petgas sesanflan ina curnisch tenor uorden roman-corintic edin toc culmar. In maletg representa s. Anna cun sia feglia Maria e siu beadi Jesus ed aunc ina muniessa, forsa s. Brida. Da l’autra vart il maletg da s. Pieder e s. Paul.
L’entira caplutta ei sco in parvis da sogns e sontgas ed aunghels, representai sin ils mirs e sin igl arviul, sculpturas e maletgs.
Fontauna: Baselgias e capluttas, spirituals, fraters e soras dalla pleiv da Sumvitg/Giohen e Bernard Bearth, text; Bernard Bearth, fotografias; Ediziuns Desertina, Mustér 1984
….
Dapli: Cumpadials